El SV Donau de Viena va ser el primer rival europeu de la història del Girona FC, el dia de Sant Esteve de 1933

D’esquerra a dreta, els jugadors del Girona FC Manel Trias, Josep Ferrer, Josep Torredeflot i Juli Gauchia, en un foto del 1933 a Vista Alegre. Els quatre van jugar el primer partit internacional de la història del club gironí, contra el Donau de Viena, el dia de Sant Esteve d’aquell any. Foto: AJUNTAMENT DE GIRONA. CDRI (FOTOGRAFIA UNAL).

La impressionant trajectòria del Girona FC de Michel aquesta temporada està servint per obtenir fites històriques i una d’elles és la classificació per jugar una competició europea per primera vegada. L’Europa League ja està assegurada i en la pròxima jornada el conjunt gironí podria convertir-se en equip de Champions League. El club i els aficionats ja somnien que el resultat del sorteig del 29 d’agost permeti veure els millors equips del continent a, tot sembla indicar, Montilivi. Ho fan gairebé un segle després que la ciutat va viure un altre esdeveniment futbolístic d’impacte: la visita del SV Donau (Danubi en alemany) de Viena a Vista Alegre, en el primer partit internacional del club. En aquest article repassarem la intrahistòria d’aquest matx històric.

El context

La temporada 1933-34 va ser la primera en la qual el club gironí va gaudir d’un lloc entre l’elit del futbol català. Formava part dels vuit equips que va jugar el Campionat de Catalunya de primera divisió, juntament amb el Badalona, el Barcelona, l’Espanyol, el Granollers, el Júpiter, el Palafrugell i el Sabadell. Els gironins van mantenir la base de la plantilla que havia obtingut l’ascens la campanya anterior, a la qual si va en sumar incorporacions com les d’Abad, mig centre de Sevilla; Torredeflot, defensa del Sants, i els davanters Xifreu (Palafrugell) i Pascual (Espanyol).

El Girona FC es va mostrar competitiu i es va obtenir la permanència a la primera divisió catalana, en un campionat que va acabar el dia de Tot Sants, ja que a finals de novembre havia de començar la lliga espanyola de tercera divisió. Els blanc-i-vermells estaven enquadrats en el Grup B-IV i van acabar primers, el que els donava dret a promocionar a segona divisió. Es va plantar a les semifinals (després de superar l’Alacant en els quarts), però va caure derrotat contra el Granada. 1

La bona marxa de l’equip, tant en l’àmbit esportiu com en el social, va animar a la directiva dirigida per Lluís Ribas a seguir una tendència que ja feia uns anys havien implantat els grans equips catalans: disputar partits contra rivals europeus, principalment britànics i de l’Europa central, que aprofitaven l’aturada nadalenca per fer gires.

L’escola danubiana

Àustria va recollir de mans d’Hongria el lideratge de l’escola danubiana del futbol en els primers anys de la dècada dels trenta i dominava l’escena continental.2 La selecció austríaca, el famós Wunderteam (l’equip meravella) dirigit per Hugo Meisl, només va perdre dos partits entre el maig del 1931 i l’abril del 1933. A més, els equips de la lliga austríaca van sumar tres dels quatre títols de la Copa Mitropa (la primera gran competició internacional de clubs), entre el 1930 i el 1933. 3

És indiscutible, doncs, que poder veure jugar en directe un equip de la lliga del futbol més potent de l’Europa continental era un gran esdeveniment. Per aquest motiu, la directiva del club gironí va aprofitar que el Donau havia estat triat pel Barcelona com el seu rival en un partit programat al matí de Nadal, per contractar-lo per jugar a Girona l’endemà.4 L’anunci d’aquest primer partit internacional del Girona FC va generar una gran expectació en la premsa gironina, que el va catalogar com “un dels màxims aconteixements esportius que podran registrar-se al magnífic historial del futbol gironí. 5

El SV Donau

Durant els dies previs a l’enfrontament els diaris publicats a Barcelona i a Girona van informar a bastament sobre el conjunt austríac, al qual es definia com a “valuós” 6 i es destacava que era un equip “els jugadors del qual sobresurten per les seves condicions atlètiques, a l’extrem que la parella defensiva i altres, tenen d’estatura un metre i noranta centímetres. Entre els jugadors de classe figuren el porter, defenses, mig centre i davanter centre. El porter ha estat sis vegades internacional”. 7 També cridava l’atenció que el Donau estava fent una molt bona temporada i que era cinquè en la lliga i es va publicar la classificació del campionat austríac per corroborar-ho. 8

El partit

Les expectatives creades sobre el potencial i el joc del Donau van quedar una mica rebaixades després del matx. Tot i que s’afirmava que “que l’exhibició del Donau va resultar convincent del tot” 9 i que el partit va ser “un dels més emocionants i disputats que s’han jugat a Vista Alegre” 10, també es va fer evident que el seu joc diferia “per complet del de l’escola central. Res de joc en triangle, de passi curt per basar-lo amb ràpids passis llargs a les ales, molt semblant al joc francès”. 11

Tal com dies abans havien remarcat els diaris publicats a Barcelona, es va fer èmfasi en la potència física, la corpulència i “la duresa noble” dels jugadors del Donau, destacant que en la primera meitat es van mostrar “cohibits i desconcertats”, mentre que després de rebre el tercer gol van “fer gala ja d’un joc assenyat i viu, un joc mascle i potent”. 12

Pel que fa al Girona FC, va dominar clarament la primera meitat i Balbí Clara ho va aprofitar per materialitzar la superioritat marcant en dues ocasions al primer temps. A la represa, el tercer gol del davanter gironí va fer despertar el rival, que va controlar el joc i va aconseguir igualar el resultat. Ferrer, amb una centrada-xut als darrers minuts, va certificar el triomf gironí en la seva estrena internacional. Els jugadors locals que van oferir millors prestacions van ser el mig Prieto, el defensa Torredeflot, així com el mig-ala Madern i els davanters Clara i Balmanya. 13




1. Finalment, però, el Girona va jugar la temporada següent, la 1934-35, a la segona divisió perquè la federació espanyola va ampliar la categoria de deu a vint-i-quatre equips.

2. Una magnífica aproximació a la rellevància i el nivell del futbol austríac en aquest període la trobem a PERARNAU, M. (2021) La evolución tàctica del fútbol , 1863-1945 . Barcelona. Roca Editorial. Pàg. 369-524.

3. El Ràpid de Viena la va guanyar el 1930, l’any següent ho va fer el First Viena i l’Àustria Viena va ser campió el 1933.

4. La Veu de Catalunya, (1933, 17 de desembre), pàg. 20.

5. Diari de Girona d’avisos i notícies, (1933, 23 de desembre), pàg. 2.

6. La Humanitat, (1933, 22 de desembre), pàg. 4

7. La Humanitat, (1933, 23 de desembre), pàg. 4.

8. L’Autonomista, (1933, 22 de desembre), pàg. 1. De fet, aquella era la primera temporada que el Donau jugava a la primera divisió i al final del campionat va baixar de categoria en ser cuer.

9. Diari de Girona d’avisos i notícies, (1933, 27 de desembre), pàg. 1.

10. Diari de Girona d’avisos i notícies, (1933, 27 de desembre), pàg. 1.

11. L’Autonomista, (1933, 27 de desembre), pàg. 1.

12. L’Autonomista, (1933, 27 de desembre),  pàg. 1.

13. Diari de Girona d’avisos i notícies , (1933, 27 de desembre), pàg. 2.