El gol que el davanter de Rosario Central, Aldo Pedro Poy, va marcar a Newell’s al monumental de Buenos Aires durant la semifinal del campionat argentí de 1971 és una icona del futbol, el més celebrat de tota la història i un gol magnificat i eternitzat gràcies al fabulós relat «19 de diciembre de 1971» que va escriure Roberto Fontanarrosa. Coneguem una mica més la història d’aquesta gesta.

La possibilitat que una heroïcitat perduri en el temps és més gran si algun poeta la canta. Luci Anneu Florus ho feia amb les de Roma i un humorista, «El Negro» Fontanarrosa, ho va fer amb la de Rosario Central. Un conte humorístic, aparegut al seu llibre «Nada del otro mundo y otros cuentos» va ser el colofó i el record perpetu d’una tarda inoblidable a Buenos Aires. A la capital es va perpetrar una de les grans batalles de la guerra civil futbolística «rosarina». Aquell dia van guanyar els “canalles” que es van imposar gràcies a una rematada de cap d’Aldo Poy i una actuació antològica del seu porter Norberto Menutti. Els de central són «canalles» des que als anys vint es van negar a jugar un partit contra Newell’s en benefici del Patronat de Leprosos. Des de llavors els aficionats de Newell’s els insulten així i ells els repliquen amb el malnom de «Leprosos». A Rosario, una ciutat amb dues faccions esportives irreconciliables, va néixer l’any 1944 Roberto Fontanarrosa. La seva carrera va començar com a dibuixant humorístic a les revistes «Boom» i «Hortensia», després comença a dibuixar diàriament pel diari «Clarín» on es fa cèlebre. Va escriure nombrosos contes, un gènere en el qual va excel·lir i li va fer guanyar encara més notorietat. Gran conversador era un habitual del cafè “El Cairo” on compartia tertúlia a la «Mesa de los galanes» a la qual va dedicar un altre relat exquisit.

fontanarrosa todos sus cuentos de futbol

«19 de diciembre de 1971», és un dels contes curts més famosos de la literatura futbolística. Escrit en argot del carrer i en la primera persona d’un dels protagonistes, la prosa lúcida, àgil i lliscant de Fontanarrosa ens explica com un grup d’aficionats de «Central» segresten a un vell aficionat malalt del cor per emportar-se’l a Buenos Aires a veure el partit. Ho fan perquè Casale, aquest era el nom del vell, els havia dit una vegada que «nunca, pero nunca, lo habia visto perder a «Central» contra Ñul». I sí, el segresten, i sí, van al «Monumental» i sí, Casale mort, fulminat al final del partit, entre abraçades i embolcallat amb la bandera groga i blava de l’equip del seu cor. «¿Qué más quería que morir así ese hombre!», i potser sí, «¡Esa es la manera de morir para un canalla!». 

El gol de la victòria en la semifinal és el gol més celebrat de la història. L’ OCAL (Organización Canalla para América Latina), va organitzar l’any 1972 un festeig commemoratiu del triomf contra Newell’s, ho van fer recreant amb el davanter de Rosario aquella rematada de «palomita». A partir d’aquest any tots els 19 de desembre ho repeteixen. Al matí es reuneixen a l’estació esportiva de Rosario Central, dinen un «asado» i a la tarda la centrada i el gol. Cada any una personalitat diferent li fa la passada a Aldo perquè ell la pugui rematar com ho va fer a l’àrea de Newell’s. Han portat la celebració a moltes parts del món: Santiago de Xile, Miami, Barcelona, Mallorca i fins i tot Cuba on li va fer la passada el fill d’un altre il·lustre «rosarino» el Che Guevara. L’OLPA ha convertit aquest gol en el més celebrat de la història, un altre motiu d’orgull per «Central».

Avui Aldo Poy és regidor a l’ajuntament de Rosario pel Partit Demòcrata Progressista. A Fontanarrosa, malauradament li van diagnosticar esclerosi lateral amiotròfica i l’any 2007 va anunciar que deixava de dibuixar i escriure. El 19 de juliol d’aquell mateix any va morir. El seguici fúnebre va fer una parada a «Estadio Gigante de Arroyito», per després dirigir-se al cementiri «Parc de l’Eternitat», una eternitat on avui encara habita ell i el seu inoblidable conte.

Per cert, el 22 de desembre de 1971, Rosario va derrotar a San Lorenzo, 2 a 1, a la final del campionat, però la victòria ja l’havien aconseguit tres dies abans al «Monumental».