El 25 d’abril de 1971 es va jugar un torneig de futbol femení amb quatre equip gironins, a l’estadi del Girona
L’estadi del Girona FC ha viscut aquesta temporada, moments i partits que seran recordats per sempre en la memòria dels aficionats blanc-i-vermells, com el debut en la Lliga de Campions rebent al Feyenoord o les visites del Liverpool o l’Arsenal. Fa més de mig segle, el 25 d’abril de 1971, el camp del conjunt gironí també va viure una altra fita històrica, tot i que amb menys públic i menys projecció: va acollir el primer torneig quadrangular de futbol femení que es disputava a la capital de les comarques gironines.
El torneig va comptar amb la participació dels quatre equips d’àmbit gironí més representatius dels gairebé vint que existien en aquells moments. Els participants van ser el CE Banyoles, la UE Figueres, el Palamós SC i l’Atlètic Bisbalenc. En total, prop d’una vuitantena de jugadores van ser les protagonistes d’uns partits que van permetre veure, per primer cop a la ciutat de Girona, “a las verdaderas pioneras del futbol femenino en España”. 1
El context
Com és que ens trobem amb aquesta proliferació d’equips femenins a les comarques gironines a principis de la dècada dels anys setanta del segle passat? Un aspecte clau són els canvis en l’àmbit social i econòmic a Espanya i a Catalunya.
Pel que fa a l’aspecte social, s’experimenten canvis legals que obren lentament la porta a reformular les relacions de gènere en el franquisme. Pel que fa a l’economia, el pes dels ingressos provinents del turisme comporta, entre altres aspectes, l’adaptació d’un nou model d’oci que impulsa un canvi d’hàbits en la indumentària i en l’estètica.
Una part important de la població es mostra receptiva a aquestes i altres transformacions, aprofitant les escletxes que es generen per conquerir nous espais i experimentar noves possibilitats. I un d’aquests espais de conquesta és l’accés de la dona a un esport que durant el franquisme es considerava inapropiat per a ella: el futbol.
Hi ha un parell de factors més que expliquen aquesta efervescència. El primer és bàsic, la voluntat de moltes dones de jugar a futbol per motivacions heterogènies: perquè els agradava jugar-hi, perquè ho veuen com un canal més per socialitzar, per reivindicar l’igualat de drets, etc.
El segon factor va sorgir de la iniciativa privada. L’aposta d’alguns clubs de futbol, que aportaven entrenadors, infraestructura i logística i que, amb l’ajuda d’algunes cases comercials i mitjans de comunicació, van intentar que el futbol femení esdevingués una projecte esportiu seriós, que es pogués practicar de manera reglada i oficial.
El quadrangular de Montilivi
El torneig de Montilivi, així com tots els partits amistosos que es van jugar des de finals del 1970 i durant el 1971, tenia com a objectiu la difusió del futbol femení i demostrar que les jugadores tenien el dret a disposar d’una competició oficial. No es va aconseguir, però un mes després de la celebració del torneig, es va disputar un campionat de Catalunya oficiós, en el qual van participar els dos equips gironins que van ser finalistes del quadrangular: el CE Banyoles i la UE Figueres.
La primera semifinal, que va enfrontar al conjunt banyolí amb el Palamós, es va decidir en l’últim minut de partit. Les jugadores del conjunt baix-empordanès van obligar al seu rival, que sortia com a favorit, a esforçar-se fins al final. L’altre enfrontament, entre la UE Figueres i l’Atlètic Bisbalenc no va tenir color. Les futbolistes alt-empordaneses van fer evident la seva superioritat, fins al punt que la portera no va haver de fer cap aturada. 2
El partit pel tercer i quart lloc va ser “el mas flojo de los encuentros, y donde se veia venir que quien marcara un gol se adjudicaria la victoria, y con ella, la tercera plaza”. Ho va fer el Palamós i d’aquesta manera va acabar en tercer lloc. La final, en canvi, va ser emocionant i va estar farcida d’accions individuals de gran nivell, però sense gols. Finalment, l’actuació de la portera de la Unió Montserrat Torrent va ser decisiva perquè el seu equip aconseguís el títol. 3
El declivi
L’efervescència que es va viure els anys 1971-72 a les comarques gironines i que va permetre la disputa d’aquesta primera i única edició del torneig de futbol femení va ser molt breu. La falta de reconeixement oficial per part dels estaments federatius, malgrat l’organització d’un campionat de Catalunya oficiós (1971-72) 4 va ser una de les causes de la desacceleració. Perquè un cop passat l’impacte de la novetat que va atraure el públic, als clubs els va costar fer front a la situació, especialment si no es mantenien els patrocinis.
A més, una bona part de la societat s’aferrava a veure el futbol com un esport que s’allunyava del paradigma de la feminitat propugnada pel franquisme, basant-se en una suposada (però inexistent )debilitat física de la població femenina. Aquesta pressió social va provocar que, a poc a poc, moltes jugadores (la majoria molt joves) abandonessin. D’aquesta manera, a finals dels 1972, només quedava un equip femení a les comarques gironines, el CE Banyoles.5 Precisament, el mateix equip que va disputar el primer partit de la història del futbol femení a les comarques gironines, el dia de Sant Esteve de 1970, contra el Roda de Ter (3-2).6
1. Los Sitios, (1971, 24 d’abril), pàg 13.
2. Los Sitios, (1971, 1 de maig), pàg. 13
3. En l’article, sense signar, el periodista afirma que Montserrat Torrent, està “considerada la mejor portera del fútbol catalán femenino”. Los Sitios, (1971, 24 d’abril), pàg 13.
4. Mundo Deportivo, (1971, 5 de maig), pàg, 10.
5. Los Sitios, (1972, 28 de desembre), pàg 11.
6. Los Sitios, (1970, 31 de desembre), pàg. 11.
