El dia de Sant Esteve de 1970, ara fa més de mig segle, es va disputar a Banyoles el primer partit femení de futbol de les comarques gironines
L’equip banyolí, el primer documentat que es va formar a la demarcació, va derrotar la Penya Espanyolista de Roda de Ter (3-2) en un estadi ple
El futbol femení gironí pot enorgullir-se d’haver situat quatre equips en la màxima categoria del futbol estatal en una mateixa temporada (1) de tenir una campiona del món (2), també que hi hagi actualment una desena de futbolistes jugant a l’elit (3) o d’haver acollit el primer partit internacional de la selecció catalana el 1992 a Vilafant (4), entre moltes altres fites. Però tot camí té un quilòmetre zero i el del futbol femení a la demarcació se situa a Banyoles el 26 de desembre de 1970, amb la disputa de primer partit femení entre el conjunt banyolí i la Penya Espanyolista de Roda de Ter. Més de mig segle després hem parlat amb algunes de les pioneres que van jugar el matx i també amb altres jugadores que posteriorment es van incorporar a la plantilla. Totes elles formen part de les pioneres que van contribuir a posar la primera pedra en unes condicions gens favorables.
El context
La pràctica del futbol femení a Espanya i a Catalunya va fer les seves primeres passes sense cap suport de les institucions governamentals del règim franquista ni de les federatives. Més aviat al contrari. A finals de la dècada dels 60 del segle passat, l’escenari dibuixava un xoc entre dos corrents. El primer format per uns organismes i una part conservadora de la societat que continuen considerant el futbol com un bastió reservat a la masculinitat. El segon el protagonitzava un sector important de la població que s’alineava amb els aires de canvi que provenien d’Europa, entre ells la de defensar la capacitat i el dret de les dones a jugar a futbol 5. Així, a principis dels anys setanta sorgeixen iniciatives en l’àmbit privat, per part d’alguns clubs, que ofereixen un canal per poder jugar a noies, sovint molt joves, que es van atrevir a fer el pas d’espectadores a protagonistes per diferents motius: des de les que ja havien jugat al futbol al carrer o al pati de l’escola amb els nens perquè els agradava, fins a les que ho veien com un nou canal de socialització i trobada per gaudir del temps d’oci passant per les que ho feien com una reivindicació d’igualtat.
La creació del Banyoles femení
En aquest context, el Banyoles, en el seu butlletí del novembre del 1970, va fer una crida dirigida a noies que tinguessin afició pel futbol, demanant-les que es personessin al club. “El llamamiento tuvo éxito y en estos momentos [17 de desembre] el C.D. Banyoles cuenta con un plantel de unas 20 féminas…” 6 Un dels principals impulsors de la iniciativa va ser Maurici Duran, president del club, que afirmava que la creació de l’equip del Banyoles no era un objectiu en si mateix sinó que buscava que provoqués l’efecte de taca d’oli per expandir el futbol femení i d’aquesta manera “propagarlo por la província.”(7) Les jugadores, totes banyolines, feien dos entrenaments setmanals, dirigides per l’olotí Joan Banti i Josep Bosch, amb l’objectiu de posar-se a punt per començar a disputar partits amistosos.
El primer partit
La data escollida pel primer partit va ser el dia de Sant Esteve contra un rival fort, la Penya Espanyolista de Roda de Ter. Les cròniques periodístiques destaquen el bon nivell exhibit per les jugadores banyolines: “Sinceramente pueden las muchachas bañolenses tutearse o retar a cualquiera de los equipos femeninos que previamente se hayan o vayan a organizar-se.” 8 La primera alineació d’un equip gironí femení la van formar Darnés, a la porteria; Trapé, Isern i Massanes, en defensa; Brugada i Duran, com a migcampistes; i les davanteres Busquets, Mary, Massó, Magín i Fina. Enmig del bon nivell del Banyoles va sobresortir la jove de dotze anys Mary Cáceres que “demostró contrar con unos dotes futbolísticos raramente observables en jugadores profesionales del sexo fuerte.”9 Mary, que jugava d’interior dreta va ser “la atracción del partido” i va marcar dos gols, el segon en una excepcional jugada després de driblar sis jugadores del conjunt visitant.10
Més amistosos
En els tres primers mesos del 1971 el Banyoles va continuar jugant partits en localitats de la demarcació gironina com Cassà de la Selva, Santa Coloma de Farners, la Bisbal d’Empordà, entre altres. Aquests matxs, en molts dels quals es va enfrontar contra el mateix Roda de Ter, van servir per demostrar el bon nivell de les jugadores banyolines i van influir directament en la creació d’altres equips femenins gironins. El balanç de l’equip del Pla de l’Estany des del seu debut fins a finals de març de 1971 va ser de catorze partits jugats amb setanta gols a favor i onze encaixats. 11
El primer campionat de Catalunya femení
El creixement del futbol femení a Catalunya tant pel que fa al nombre d’equips com a la qualitat del seu joc va fer sorgir la idea entre els clubs que el volien potenciar de crear un campionat català. Com que la federació espanyola mantenia tancada la porta a fer oficial el futbol femení, van ser els mateixos clubs els que van decidir crear l’Associació Catalana de Futbol Femení. Després d’algunes reunions van organitzar el primer campionat de Catalunya de futbol femení, que es va jugar des del 8 de maig de 1971 fins al març de 1972. La competició, anomenada Copa Pernod, va comptar amb la participació inicial de catorze equips: el Banyoles, el Figueres, el Barcelona, el Gramenet, l’Espanyol, el Lleida, l’Atlètic Sabadell, el Vilanova, el Badalona, el Manresa, el Sant Andreu, el Vic, la USFEAC Tarragona i el Calella. Abans de començar la segona volta, el Figueres, el Gramenet, el Tarragona i el Calella van ser substituïts per La Salle Premià, el Mataró, l’Indústria del Taxi i el Sant Cugat 12. L’Espanyol va ser el campió i el Banyoles va acabar en una meritòria sisena posició. 13
Els canvis a l’equip
Des de la seva creació fins a la seva desaparició 14, el Banyoles femení va experimentar tres fases de canvis. El primer es va produir l’abril de 1971. Joan Banti va deixar d’entrenar l’equip per motius laborals i al capdavant de la plantilla es va mantenir Josep Bosch, amb el suport del pare de la jugadora Carme Isern, en Joan Isern. El segon va tenir lloc poc abans de començar el campionat de Catalunya i va afectar la composició de la plantilla, perquè “varias de las jugadoras pioneras del equipo, debido a tareas familiares y otras circunstancias, fueron baja en el equipo, por lo que se tuvo que reclutar mas muchachas, la mayoria de ellas jovencísimas, como el caso de Isabel Illa, que con sus 10 años era la benjamín del equipo i el campeonato.” 15 El tercer i últim ajustament es va produir al començament de la temporada 1971-72. Amb Xavier Agustí com a nou president del Banyoles, Joan Isern va entrar a la directiva i va ser el delegat del conjunt femení. Molts equips que havien sorgit feia poc més d’un any es van anar desfent i el club banyolí va incorporar algunes de les jugadores més destacades de la demarcació 16. Va ser en aquest moment que es van fitxar, entre altres, tres de les protagonistes d’aquest reportatge: Maria Collboni, del Camprodon, i Rosa Maria Torrent i Paola Pedrosa, del Figueres.
Trobada de pioneres, mig segle després
Mig segle després d’aquells anys d’efervescència del futbol femení a les comarques gironines, vam poder reunir a set d’aquelles jugadores pioneres que van jugar amb la samarreta del conjunt banyolí, gràcies a la col·laboració de Carme Isern. Algunes d’elles feia molts anys que no es veien i la trobada va ser molt emotiva. Hi van assistir la citada Carme Isern, Fina Roqué, Mary Cáceres, Carme Abulí, Maria Collboni, Rosa Maria Torrent i Paola Pedrosa. Isern, Roqué i Cáceres van formar part de l’equip des de la seva creació fins que es va desfer: van jugar el primer partit i van disputar el campionat de Catalunya. Abulí, tot i no jugar contra el Roda de Ter, va formar part de l’etapa inicial, però va ser de les que va deixar el futbol abans de l’inici del campionat català. Finalment, com ja hem explicat, Collboni, Torrent i Pedrosa es van incorporar a la segona volta del campionat. Les protagonistes, de les quals trobareu algunes dades a continuació, van reviure en un ambient ple de nostàlgia i d’emoció un temps en els quals van compartir desplaçaments, entrenaments i partits. “Realment, vist amb perspectiva, vam ser unes veritables pioneres”, sentencia Isern.
Les protagonistes
Carme Isern va ser una de les jugadores que va disputar el primer partit amb el Banyoles. També va jugar el campionat de Catalunya oficiós i va formar part de l’equip fins que aquest es va dissoldre. “Recordo que ens ho vam passar molt bé jugant i que el dia del primer partit, no sé ben bé com va anar, vaig acabar marcant un gol en pròpia porta” afirma enmig de rialles.” Jugàvem bé i va ser una llàstima que no ens haguéssim entrenat més i millor.”, afirma.
Fitxa: ARXIU CARME ISERN. FOTO: M.AYATS
Amb només dotze anys va ser la jugadora més destacada del primer partit de futbol femení jugat a les comarques gironines. Va marcar dos dels tres gols del Banyoles, el segon deixant assegudes sis jugadores rivals. Tenia una gran qualitat tècnica i una habilitat innata per driblar i veure porteria. Totes aquestes virtuts van fer que la premsa l’anomenés Amancio, comparant-la amb el jugador del Real Madrid, del qual ella era admiradora. “Sempre em va agradar el futbol. Hi jugava de petita amb els nens al patí del col·legi. Les coses em sortien amb naturalitat”, afirma. Les seves qualitats la van convertir en una de les estrelles de l’incipient futbol femení català i van despertar l’interès d’altres equips, entre ells l’Espanyol. “És veritat que hi va haver alguna cosa, però al final no es va concretar res.”
Fitxa: ARXIU CARME ISERN. FOTO: M.AYATS
Juntament amb Isern i Cáceres va ser titular contra la Penya Espanyolista de Roda de Ter, va jugar en el campionat català i es va mantenir en l’equip fins que aquest es va desfer. No té records molt precisos del primer partit, però coincideix amb Isern que va gaudir molt de l’experiència que comportava entrenar, jugar i fer els desplaçaments amb l’equip. Roqué aportava contundència i treball a la línia defensiva del conjunt banyolí.
Fitxa: ARXIU CARME ISERN. FOTO: M.AYATS
Carme Abulí va formar part de la primera etapa del Banyoles femení però no participar en el primer partit del dia de Sant Esteve. Tenia una bona qualitat tècnica i visió de cara a gol, però la seva aventura futbolística va ser curta. “Recordo que la gent em deia que juga molt bé i, alguns, que ho feia millor que el meu germà, que jugava amb l’equip masculí del Banyoles”, afirma la banyolina.
Fitxa: ARXIU CARME ISERN. FOTO: M.AYATS
Les obres del desviament de la carretera de Camprodon per anar cap a Molló van provocar que la Maria deixés el seu equip, el Camprodón per incorporar-se al Banyoles. ” Passaven just pel nostre camp i ens en vam quedar sense. Llavors el Banyoles em va dir si em volia incorporar [també ho van fer les seves companyes d’equip,Martínez i Corcoy]. Per la distància no baixàvem als entrenaments i els dies de partit jo conduïa el cotxe per anar a jugar”. La seva afició al futbol i als esports ja li van venir de petita i jugava amb els nens a la plaça. “En aquells partits vaig trencar algú vidre de la fonda Rigat”, comenta. També de jove alguns l’anomenaven Kubala i, com ella mateixa explica, va arribar a conèixer a l’estrella hongaresa del FC Barcelona: “Ell va venir un dia Camprodon i alguns li van dir que hi havia una noia que jugava a futbol. Em va venir veure i va comentar que ho feia bé.”
FITXA: ARXIU CARME ISERN. FOTO: M.AYATS
Torrent va començar a jugar a la selecció de l’Alt Empordà, que després es va convertir en la UE Figueres, equip amb el qual va jugar partits amistosos i la primera volta del campionat oficiós de Catalunya. L’equip figuerenc es va retirar abans d’iniciar-se la segona volta i aquest fet va propiciar que cinc jugadores d’aquell equip, entre elles la defensa alt-empordanesa, fitxessin pel Banyoles. Des de la posició de central, Torrent va aportar contundència i agressivitat a la defensa de l’equip banyolí i era molt difícil de superar en l’ú contra ú.
FITXA: ARXIU CARME ISERN. FOTO: M.AYATS
Paola Pedrosa va seguir la mateixa trajectòria que Maria Rosa Torrent, jugant partit amistosos i també la primera part del campionat de Catalunya amb el Figueres i la segona amb el Banyoles. Un camí que també van fer, a més de Torrent i Pedrosa, Sellas, Guerra i Montse. Pedrosa jugava com a extrem esquerre i tenia una bona habilitat tècnica. A més,un dels seus punts forts era la seva capacitat per veure porteria. Això li va permetre ser una de les jugadores amb una xifra considerable de gols, tant en la seva etapa a Figueres com amb el conjunt banyolí.
FITXA: ARXIU CARME ISERN. FOTO: M.AYATS
[1] Les temporada 1998-99 hi van participar l’Estartit, el Llers, el Blanes i el Breda. La temporada següent van repetir els tres primers i s’hi va sumar la Canya.
[2] La central de Campllong, Laia Codina, actualment a l’Arsenal, va formar part de la selecció espanyola que va guanyar el mundial el 2023.
[3] Hi ha cinc jugadores que pertanyen a plantilles de la Lliga F: Esther Sullastres i Fatou Kanteh (Sevilla), Mireia Masegur (Eibar), Maria Estella (Costa Adeje Tenerife), i Laura Coronado (Levante). A més, també ha debutat a la màxima categoria Berta Doltra (Ona Badalona). A altres lligues hi trobem Laia Codina (Arsenal) i Martina Fernández (Everton), a Anglaterra; Berta Bou (Parma), a Itàlia; i Marta Alemany (Querétaro), a Mèxic.
[4] El 8 de desembre de 1992, la selecció de Catalunya femenina es va enfrontar a la selecció del land alemany de Hessen (1-0), a la localitat alt-empordanesa.
[5] Ayats Agustí, Martí. Els inicis del futbol femení a les comarques gironines. Una lluita per la reivindicació de la igualtat de drets en la pràctica esportiva (1970-1972)
[6] Los Sitios (17/12/1970), pag 10.
[7] Gerona Deportiva (4/12/1978), pag 9.
[8] Los Sitios (31/12/1970),pag 11.
[9] Los Sitios (31/12/1970),pag 11.
[10] Los Sitios (31/12/1970),pag 11.
[11] TLos Sitios, (28/3/1971), pag 12.
[12] Arroyo, Natàlia (2022). Dones de futbol. Editorial Columna
[13] Mundo Deportivo (8/3/1972), pag 12.
[14] No he pogut esbrinar la data exacte de la desaparació del Banyoles femení, però la última referència periodística sobre l’equip en actiu data de finals del 1972. Los Sitios, (28/12/1972), pag 11
[15] Revista Horizontes, N. 24 (1972, febrer). pag 383-384.
[16] Revista Horizontes, N. 24 (1972, febrer). pag 383-384.
