A la temporada 1923-24 la Unió Deportiva Girona va formar una gran plantilla per aconseguir l’objectiu que s’havia marcat la directiva presidida per Josep Ensesa: guanyar el campionat gironí (equivalent a la tercera categoria del campionat català) i lluitar per l’ascens a la segona categoria. Entre els jugadors que van arribar al club hi havia un campió olímpic anglès i un davanter centre hongarès de l’MTK de Budapest, que cinc anys més tard entrenaria al Bayern de Munic, equip amb el qual guanyaria el títol de campió d’Alemanya del Sud. Malgrat la inversió, els gironins no van assolir l’objectiu: l’UD Girona només va poder ser segon, per darrere del Port-bou. Però qui eren aquells dos jugadors que van jugar a Girona a principis de la dècada dels 20 del segle passat? Intentarem fer-ne un breu perfil a partir de la recopilació d’algunes dades que he trobat sobre ells. Segur que una recerca més exhaustiva permetrà aportar algun element més o matisar algunes de les que s’aporten a continuació.
En aquesta alineació de la Unió Deportiva Girona del 1923,al camp de futbol de Vista Alegre, s'identifica a Viñas, Poch, Weis, Santamaria, Feliu, Bosch, Gauchia, Colls, Carrera, Pons i Stamper. Foto: AJUNTAMENT DE GIRONA. CRDI (AUTOR DESCONEGUT)
Harold Stamper, un campió olímpic
Primer parlarem del mig centre anglès Harold Stamper (Stockton-on-Tees, 1889-Durham, 1939). Abans d’arribar a Catalunya va jugar en el York City i l’Stockton, l’equip de la població on va néixer, sense abandonar mai la condició d’amateur, ja que va alternar el futbol amb la seva feina en una fàbrica d’acer de Durham [1]. El 1912 va ser el més exitós de la seva carrera: va guanyar la FA Amateur Cup amb l’Stockton i, només uns mesos més tard, amb 22 anys, va obtenir la medalla d’or olímpica a Estocolm formant part de l’equip de Gran Bretanya. Stamper, el jugador més jove de la selecció, no era titular, però va jugar el partit de semifinals contra Finlàndia, en el lloc del lesionat Ted Hanney. El conjunt britànic van obtenir un contundent triomf (4-0) i després van superar Dinamarca en la final (4-2). El destí d’Stamper quan el 1923 va marxar d’Stockton per venir a Catalunya era el FC Barcelona. L’equip blaugrana estava entrenat pel seu compatriota Jack Greenwell, que el va incorporar perquè fes les funcions de preparador físic i també de jugador [2]. Entre finals de maig i principis de juny de 1923 va disputar alguns amistosos durant la quinzena anglesa amb la samarreta del Barcelona, compartint alineació amb Platko, Paulino Alcantara o Samitier, entre altres [3]. Finalment la seva incorporació al conjunt barcelonista no es va concretar i a principis de juny del 1923 es va integrar al club gironí [4], en el qual va jugar tres temporades: 1923-24, 1924-25, 1925-26. Les cròniques periodístiques de l’època destaquen sovint les bones prestacions d’Stamper i el situen com el pal de paller del joc dels gironins. Responia al perfil del mig centre de forta complexió física, molts bons conceptes defensius, duresa, un bon joc de cap, bon distribuïdor de joc, amb un xut potent i capacitat de lideratge. La premsa anglesa el va definir com un jugador “enèrgic, treballador i desinteressat”[5]. El jugador anglès també va fer la funció de jugador-entrenador en algunes fases de la seva estada a l’UD Girona [6]. Stamper va deixar el club gironí el 1926 [7] i va tornar a Stockton, on va continuar la seva carrera futbolística alternant el futbol amb la seva feina en una planta de gas. Des dels 1942 fins als 1949, any de la seva mort, va ser l’entrenador de l’Stockton.
Portada de Xut! dedicada, en format de rodolins, a Harold Stamper. A baix, Stamper (dret, el segon per l'esquerra), en una alineació del Girona del 1926, a L'Esport Català.
Leó Weisz
El davanter centre Leó Weisz (Budapest, 1900-Suïssa,1955; tot i algunes fonts citen el 1966 com a data de la seva mort) va tenir una estada més curta a Girona i no va deixar tanta empremta. El jugador hongarès només hi va jugar una part de la temporada: va debutar amb la U.D. Girona l’1 de juliol del 1923 [8] i a principis de gener del 1924 va tornar a Hongria [9]. Més endavant aprofundirem quins van ser els factors que van provocar que el seu joc no quallés. Però primer hi ha un aspecte més important per aclarir respecte a la figura de Weisz.
En la premsa gironina que he analitzat, així com en el primer volum de la Història del futbol a Girona (1904-1957) de Jaume Curbet i Boj, no he sabut trobar el nom de pila del jugador hongarès de l’UD Girona. Al mateix temps, en alguns articles [10] s’assegura que qui jugar a Girona va ser Árpád Weisz, jugador internacional hongarès que posteriorment va ser un dels entrenadors més important de la dècada dels 30 i descobridor de Giusseppe Meazza. Comparant dades de la carrera futbolística i diferents informacions sorgien alguns aspectes que no concordaven amb el fet que el jugador que vestís la samarreta de l’UDG fos Árpád Weisz.
Fent una comparativa amb les fotografies d’Árpád Weisz i les del jugador identificat com a Weisz en les fotos de les alineacions de la Unió Deportiva, es fa difícil trobar-hi una semblança física. A més, repassant les cròniques periodístiques de l’època s’esmenta que Weisz va arribar al club gironí procedent del MTK de Budapest. Leó va jugar des del 1919 fins al 1925 (llevat dels mesos a Girona) en aquest club. En canvi, Árpád Weisz no hi va jugar mai. Va pertànyer al Törekves hongarès (1921-23), al Maccabi Brno (1923-25) i posteriorment va fer el salt a Itàlia, on va jugar amb l’Alessandria i l’Inter de Milà. Tampoc coincideixen les posicions en el camp: Leó era davanter centre i així es refereixen al jugador de la UD Girona en la premsa catalana, mentre que Árpád era extrem esquerre. Finalment, la prova concloent, aconseguida gràcies a la inestimable col·laboració de l’historiador esportiu hongarès Péter Szegedi: en el diari hongarès Sporthirlap del 6 d’octubre de 1923, -en un article escrit pel llavors segon entrenador del FC Barcelona, el també hongarès Jesza Poszony-, se cita textualment: “ (…) Weisz Leó, az MTK volt játékosa, Geronában az ottani Unio Deportiva-ban játszik centercsatárt. (…)” (Weisz Leó, exjugador de MTK, juga de davanter centre a Girona a la Unió Deportiva”).
Un cop sembla que queda aclarida quina era la identitat del jugador hongarès de la UD Girona farem un breu perfil de Leó Weisz. Es va incorporar al MTK de Budapest la temporada 1920-21, procedent del Vasas de la mateixa capital. El MTK estava considerat un dels millors equips amateurs d’Europa de l’època, per tant, Weisz va arribar a una plantilla amb un onze titular molt definit, farcit de jugadors de molt nivell (eren la base de la selecció hongaresa). En deu temporades (de la 1913-14 fins a la 24-25), el club va guanyar deu lligues i dues copes hongareses. En aquest context Weisz va tenir poques oportunitats de jugar: abans de la seva aventura gironina, només va sumar deu partits en tres temporades [11]. Això sí, ja tenia en el palmarès tres lligues i una copa.
El debut de Weisz amb la Unió Deportiva a Vista Alegre es va produir l’1 de juliol contra el Martinenc [12]. El fet que l’àrbitre d’aquest partit fos el seu compatriota i segon entrenador del Barcelona Jezsna Poszony permet aventurar que l’arribada a Catalunya de Weisz es va produir, com en el cas d’Stamper, via el cos tècnic de Can Barça. Stamper ho va fer, com ja hem vist, de la mà del primer entrenador blaugrana, Greenwell, i Weisz, de la de Poszony. El 29 de juny de 1923, dos dies abans del debut del davanter hongarès a Girona, el FC Barcelona va jugar un amistós contra el CD Sitgetà al camp del club del Garraf. La premsa informa que a l’alineació de l’equip blaugrana hi va jugar un mig centre de l’MTK anomenat Weisz [13]. No he pogut contrastar, però, que fos Leó Weisz tot i que les probabilitats són altes.
Les primeres actuacions del davanter amb la UD Girona van ser lloades pels aficionats i la premsa. Però, poc a poc, la bombolla es va punxar i els seguidors van perdre la il·lusió, al corroborar que Weisz no marcava les diferències tal com s’esperaven. Una de les causes les va definir molt bé el mig centre anglès Bill Hewitt després dels dos amistosos que el seu equip, el Seta occità, va jugar a Vista-Alegre per les Fires de Sant Narcís: “ Weisz és un futbolista complet, de joc perfecte, si bé ens fem el càrrec que li sigui difícil adaptar-se i compenetrar-se amb el joc dels seus companys de línia, que és impetuós encara que un bon xic desordenat. En Weisz, posat en un equip de primera categoria, seria considerat un as i donaria tot el seu rendiment” [14]. Si a les altes expectatives generades per venir de l’MTK (on recordem que era suplent) i a la falta de compenetració amb el joc de l’equip, hi sumem les lesions [15] es més fàcil entendre perquè a finals de desembre, mig any després d’arribar, Weisz jugués el seu últim partit amb l’equip gironí. Va retornar a Budapest, on va contribuir amb dues participacions al doblet (lliga i copa) del MTK en la temporada 1924-25, que va ser la de la seva retirada. Immediatament va iniciar l’etapa com a entrenador, que es va desenvolupar a Alemanya fins al 1933. El seu èxit més important com a tècnic va ser el títol de campió d’Alemanya del Sud amb el Bayern de Munic (1927-28). El 1933 va deixar el país per a anar a Suïssa, arrel de la persecució patida per la seva ascendència jueva i durant dues dècades va entrenar diversos equips helvètics.
[1], [2] i [5] https://www.yorkpress.co.uk/news/14654454.york-authors-book-looks-back-to-the-great-gb-olympic-teams-of-1908-and-1912/
[3] La quinzena anglesa és el nom amb el qual es va desginar les dues setmanes (del 20 de maig a principis de juny) en les quals el FC Barcelona es va enfrontar a l’Ilford, al Bishop Auckland (tots dos equips amateurs anglesos) i al Dundee (equip profesional escocès).
[4] Diario de Gerona de Avisos i Noticias (7/6/1923), pag 4.
[6] El Diluvio (29/7/1923), pag. 13
[7] Diario de Gerona de Avisos i Noticias (7/6/1923), pag 4.
[8] Diario de Gerona de Avisos i Noticias (3/7/1923)
[9] Diario de Gerona de Avisos i Noticias (16/1/1924)
[10] Arrechea Fernando y Scheinherr, Eugen. Cuadernos de Futbol, nº 94; Segura, Arnau. “Árpád Weisz, de la gloria al infierno de Auschwitz”. Revista Panenka (5/2/2019)
[11] Tamás, Denés, Mihály, Sándor, i Bába Éva, B. A magyar labdarúgás története I. Amatőrök és álamatőrök (1897–1926), Editorial Campus, pag. 543
[12] Diario de Gerona de Avisos y Noticias (3/7/1923), pag. 5; Xut (5/07, 1923), pag 6
[13] Revista Aire Libre, 9/7/1923, pag. 7
[14] La Publicitat , (1/11/1923), pag. 8
[15] Diario de Gerona de Avisos y Noticias (11/12/1923)
