Josep Ribera, a l’esquerra, i Sergio Carranza, company seu a l’Espanyol, amb la samarreta de l’Inter de Milà als vestidors de San Siro abans de jugar amb l’equip italià contra l’Aston Villa. Foto: Celso Battaia (Imatge de l’arxiu personal de Josep Ribera).
El divuit de maig de 1962 l’Inter de Milà va tancar la temporada amb un l’últim amistós, contra l’Aston Villa. Els interistes aprofitaven aquests partits de post temporada per provar jugadors d’altres equips, com havien fet dos dies abans en el matx contra la selecció de Txecoslovàquia, que estava preparant el mundial que pocs dies després començaria a Xile. En la informació prèvia al partit contra els anglesos del Corriere della Sera, es feia menció a la llista de jugadors cedits per a l’ocasió, entre els quals se citava al davanter centre argentí de l’Espanyol Ramon Bolita Carranza i a l’interior “brasiler” Ribera [1].
Carranza era una de les debilitats d’Helenio Herrera, entrenador de l’Inter, que el volia incorporar a l’equip italià. Això explica la seva presència a Milà ([2]. En els minuts que va jugar, Carranza va fer una assistència de gol a algú amb qui s’entenia molt bé: Josep Ribera i Frontera (Anglès, 6 de gener de 1936). Perquè Ribera, al qual el diari milanès havia atribuït erròniament la nacionalitat brasilera, és fill d’Anglès, i també és un dels millors jugadors de la història del Girona FC [3] i del futbol gironí i, en aquella època, company de Carranza a l’Espanyol. El periodista italià va cometre una errada sobre la procedència geogràfica de Ribera, però no anava desencaminat pel que fa a les seves virtuts futbolístiques. Tenia un joc que brasilejava molt: ben dotat tècnicament, amb una excel·lent visió de joc, creatiu i un instint natural per incorporar-se a l’atac i veure porteria.
La gestació d’un equip històric
El matx contra els anglesos formava part de l’acord de traspàs del davanter anglès Gerry Hitchens, que es va incorporar a l’Inter a principi d’aquella temporada procedent de l’Aston Villa. La formació inicial de l’equip italià constava de sis jugadors de la seva plantilla (el porter Buggatti, els defenses Fachetti, Bolchi, Guarneri, el migcampista Balleri i el davanter Morbello) i cinc futbolistes cedits per altres equips per aquell partit (Carranza, Ribera, Alberti, Petersen i Merighi). L’equip de Milà suplia d’aquesta manera les baixes de jugadors tan importants com la del porter Lorenzo Buffon, dels migcampistes Sandro Mazzola i Luis Suárez, i del mateix davanter anglès Hitchens. Tots ells, menys Mazzola, estaven concentrats amb les seves respectives seleccions preparant el mundial que va començar només dotze dies després.
Tampoc va poder dirigir l’equip italià des de la banqueta el seu entrenador, Helenio Herrera, ja que, com a segon tècnic de la selecció espanyola, també estava preparant el torneig de Xile. Ribera va coincidir sobre la gespa amb Aristide Guarneri i Giacinto Facchetti, dos jugadors que van ser claus en els èxits del equip que es va conèixer com la Grande Inter, considerat com un dels millors de la història del futbol. En quatre temporades, entre 1962 i 1966, el club interista va guanyar dues Copes d’Europa (63/64 i 64/65), dues Copes Intercontinentals (64 i 65) i tres lligues italianes (62/63, 64/65 i 65/66).
El primer gol gironí de l’Inter
La dificultat que suposa afrontar un partit amistós a les acaballes de la temporada i també la poca fluïdesa del joc per la falta d’acoblament entre els jugadors, va desembocar en una actuació que no va engrescar als set mil aficionats interistes que hi havia a les graderies. A mesura que van anar passant els minuts, l’Aston Villa va imposar la seva velocitat i es va acabar guanyant (2-4). L’equip local va rebre crítiques dels seguidors durant el partit. Crítiques que es van fer extensives en les cròniques periodístiques de l’endemà [4]. Malgrat aquest escenari, el qual no li jugava a favor, Ribera va aprofitar els minuts que va jugar per demostrar la seva classe en un dels temples del futbol europeu: després de rebre una passada curta en diagonal del seu company d’equip Carranza, va marcar el que va suposar l’empat a un gol (34’).
La cara de l’anglesenc quan recorda aquell dia de fa més de seixanta anys s’il·lumina com si hagués passat ahir. “Vaig jugar un partit amb l’Inter i vaig marcar un gol”, recorda, conscient que va ser una fita irrepetible. D’aquesta manera, Ribera es va convertir en el primer futbolista gironí que va marcar amb la samarreta neroazurra i un dels dos únics en fer-ho en tota la història interista. L’altra és l’arbucienc i actual davanter de l’Espanyol Keita Balde, que va anotar cinc gols en els vint-i-nou partits que va jugar amb l’Inter la temporada 2018-19.
Ribera i Carranza van tornar a Barcelona pocs dies després del partit i es van reincorporar a la disciplina de l’Espanyol, amb el qual tenien contracte. Un cop arribats a Catalunya i, malgrat que ha quedat clar que l’Inter aprofitava aquestes cessions per fer una prova als jugadors per veure si la superaven i fitxar-los [5], en una entrevista concedida a Mundo Deportivo, el davanter argenti va tenir especial interés en remarcar “que [ell i Ribera] no fueron a Milán para efectuar ninguna prueba conducente a su posterior ingreso en la final del equip milanés, sino que se limitaron a dar cumplimiento a una petición de aquél al Español y a la que este había accedido de muy buen grado.” [6]
En la mateixa informació, Carranza, que juntament amb Ribera va veure jugar Txecoslovàquia a Milà, va vaticinar que Espanya era favorita contra els txecs i que superaria la primera fase al mundial. Els seus auguris no es van complir perquè Txecoslovàquia va derrotar la selecció espanyola, va ser primera de grup i posteriorment subcampiona del món després de perdre la final contra el Brasil. L’equip espanyol va quedar eliminat a la primera fase, en la qual va ser últim del seu grup.
La International Soccer League, la Copa de Fires i les gires africanes
El partit de San Siro va suposar el tancament d’una etapa de deu mesos en els quals Josep Ribera va disputar amb l’Espanyol la segona edició de la International Soccer League (ISL) i va formar part de les expedicions que van disputar partits amistosos a Nigèria i a Líbia. Així, Ribera va visitar dos continents i va marcar en un altre recinte esportiu llegendari com és el Polo Grounds, de Nova York, que va ser la casa del mític equip de beisbol dels Giants. A més, va formar part de la plantilla de l’Espanyol que va disputar per primera vegada en la seva història una competició europea, la Copa de Fires de la temporada 1961/62, malgrat que ell no va disputar cap minut.
Tot va arrencar el juliol de 1961, quan l’Espanyol entrenat pel mític porter Ricardo Zamora, es va desplaçar primer a Montreal i després a Nova York per jugar la segona edició de la International Soccer League, una iniciativa de l’empresari estatunidenc William D. Cox, per promoure el futbol als Estats Units [7]. L’Espanyol va quedar enquadrat en el segon grup, juntament amb Montreal Concordia canadenc, el Mònaco, el Shamrock Rovers irlandès, el Petah Tikla israelià i els tres rivals més potents: l’Estrella Roja de Belgrad, el Dukla de Praga i el Rapid de Viena. El campió del grup es classificava per a jugar la final contra el campió del primer grup però els blanc-i-blaus només van poder ser cinquens.
Ribera va participar en tres partits. Contra el Shamrock (amb victòria espanyolista per 1-4 i gol del migcampista d’Anglès) [8] i en les derrotes contra el Dukla de Praga (5-1) [9] i contra el Rapid de Viena (0-3) [10]. Abans d’abandonar el continent americà, l’equip es va traslladar a Chicago per jugar un amistós, altre cop contra l’equip austríac, que els va tornar a derrotar (5-4). Ribera també va intervenir en aquest matx substituint Carranza i va marcar el tercer gol del conjunt barceloní, davant de setanta mil espectadors que van presenciar el partit al Soldier Field [11].
En l’últim trimestre del mateix 1961, Josep Ribera va viure dues noves experiències internacionals, aquest cop a l’Àfrica [12]. La primera va constar de quatre partits en una setmana a Nigèria. L’Espanyol va ser convidat pel govern nigerià en el marc de la celebració de les festes en commemoració del primer aniversari de la independència del país. Dos mesos després, Ribera i els seus companys tornaven a agafar un avió, aquest cop per anar a Líbia i jugar dos partits a la capital del país contra el campió libi, l’Al-Ittihad, i contra una selecció tripolitana.
De San Siro al Nàstic
Només quatre mesos després de marcar a San Siro, l’interior d’Anglès deixava enrere quatre temporades vestint la samarreta de l’Espanyol a primera divisió. Al final de la temporada 1961/62 l’equip de Sarrià va baixar a segona divisió i Ribera per marxar cedit al Nàstic de Tarragona, que militava a tercera [13]. Després d’una temporada al conjunt tarragoní i un breu pas pel Terrassa, va tornar al Girona per acabar la seva trajectòria com a jugador (1963-1966). D’aquesta manera, en Josep Ribera (conegut també com a Ribera II) va tancar el cercle en el club en el qual va formar part d’una de les dinasties familiars més arrelades a la història del Girona FC juntament amb els seus germans Jaume Ribera (Ribera I) i Enric Ribera (Ribera III).
[1] Corriere Sportivo, Corriere della Sera (17-18/5/1962), pag. 11
[2] A la informació periodística del Corriere Sportivo es qualifica a Carranza de “somni prohibit d'[Helenio] Herrera, que ja el volia a l’Inter la passada temporada”. L’Inter in vacanza (1962, 19-20 de maig). Corriere Sportivo, Corriere della Sera.
[3] Josep Ribera va fitxar pel Girona FC la temporada 1956-57, procedent de l’Anglès, amb vint anys. Va jugar dues temporades a segona divisió amb el club gironí i el seu gran rendiment va provocar l’interès de diversos equips de primera divisió. Finalment, la temporada 1958-59 es va incorporar a l’Espanyol. Poteriorments va jugar al Nàstic de Tarragona (62-63), el Terrassa (1963) i el Girona (1963-1966).
[4] L’Inter ha chiuso con una sconfitta (1962, 19 de maig) Corriere della Sera, 15.
[5] Aquest va ser, per exemple, el cas de Tarcisio Burgnich. El defensa, que jugava cedit per la Juventus al Palerm, va disputar amb l’Inter l’amistós contra Txecoslovàquia del 16 de maig de 1962. Burgnich va convèncer als tècnics i es va incorporar a la plantilla interista, club amb el qual va jugar dotze temporades (1962-1974). En aquell partit també van jugar a prova Fernando (Palerm) i Menti (Lanerossi Vicenza), que no van fer el pes. Burgnich all’Inter? (1962, 17-18 de maig). La Stampa, 7.
[6] SALANOVA, R.N. (1962, 23 de maig) Carranza, que vió jugar a Checoslovaquia contra el Inter, vaticina que España jugará la fase final del Mundial. Mundo Deportivo, 3.
[7] MUÑOZ VALDÉS, E (2011). Equipos españoles en la Internacional Soccer League, Cuadernos de Fútbol (20), recuperat a https://www.cihefe.es/cuadernosdefutbol/2011/04/equipos-espanoles-en-la-international- soccer-league/
L. JIMENO, E. (1961, 19 de juliol) Un millón de dólares jugados a cara o cruz, en favor del futbol. Mundo Deportivo,3.
[8] L. JIMENO, E. (1961, 10 de juliol) Shamrock Rovers, 1 – R.C.D. Español, 4. Mundo Deportivo, 12.
[9] L. JIMENO, E. (1961, 17 de juliol) Dukla, 5 – Español, 1. Mundo Deportivo, 3.
[10] L. JIMENO, E. (1961, 24 de juliol). Rapid de Viena, 3 – R.C.D. Español, 0. Mundo Deportivo, 3.
[11] L. JIMENO, E. (1961, 30 de juliol). Rapid de Viena, 5 – R.C.D. Español, 4. Mundo Deportivo, 3.
[12] Tot i no poder trobar les alineacions dels partits disputats en aquestes dues gires, Ribera figura en la llista d’expedicionaris, tant en la de Nigèria com en la de Líbia. El RCD Español, a Nigeria (1961, 12 d’octubre), Mundo Deportivo, 4. Rumbo a Trípoli salio ayer por vía aérea el R.C.D. Español (1961, 20 de desembre), Mundo Deportivo, 3.
[13] ROMA GARCIA, J. (1962, 24 de setembre). El interior Ribera cedido por el Español al Gimnástico. Mundo Deportivo, 9.
